miércoles, 2 de enero de 2013

Detroit - La ciutat fantasma - El vol blanc i el vol de la mort.

Nota Prèvia: Aquesta entrada és pot llegir sencera, i té coherència, encara que no és cliquin els enllaços. Si t'interessa la font o ampliar el tema visita'ls.

A tots aquells que estan en contra de les noves tecnologies, em trobo constantment amb molta gent que diu que això és una sobirana ximpleria, els diria que, a mi per exemple, em dona l'oportunitat de tenir coneixement de coses que de cap altre manera, o molt difícilment, podria saber.

L'exemple que vull posar és el del tweet d'un twitter-amic, ara els tecnòfobs, si em llegissin, que no ho faran, riurien. Doncs seguint el meu TL (Time-Line) veig que el citat twitter-amic, un filòsof Mexicà que navega i ensenya a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i que sense les TIC tampoc no coneixeria, fa un comentari com aquest: "Ayer leí en @elpais este interesante artículo sobre una ciudad que encone, Detroit". L'article en qüestió és aquest. No direu que no és interessant, oi? I jo, que tinc molt de curiós i investigador, m'interesso pel tema. En tweets posteriors, el professor, que també ha fet com jo i ha obert una mica més les mires, ha fet una navegació per la xarxa de xarxes i comença a tweetejar les seves troballes. Ho trobo engrescador i em poso una estoneta sobre el tema. El panorama és desolador.

Què diables té d'interessant Detroit? Val a dir que desconec totalment la ciutat, més enllà de saber que és Nord-Americana. I el que trobo és increïble i sorprenent, una ciutat fantasma, que va desapareixent. Una urbe que ha passat d'una població de quasi 1.850.000 als anys 50, a una població de poc més de 950.000 ànimes a l'any 2000. I el tema segueix empitjorant com podeu veure a aquest l'article del Time U.S.

Font: Time US a aquest enllaç Consultat el 2 de Gener de 2013.

Trobo iniciatives culturals per re-construir una ciutat que s'ha enfonsat, on la natura pren la paraula i comença a recuperar la seva part, la que l'ésser humà li va traient. Una ciutat a totes llums insegura, perillosa i violenta, pobre i analfabeta. Faig una cerca una mica més enllà de la ciutat i cerco per treballar a Detroit. Trobo un foro on hi ha un usuari que fa la següent pregunta: Vivir y currar en Detroit [Tema serio]. Les respostes tirarien enrere al més valent. Ell ha trobat feina allà i pregunta per la qualitat de vida. Les respostes, a totes sinceres però esfereïdores. Un altre usuari li respon: Dulce muerte, i li adjunta aquest MOLT interessant article que vaig devorar de principi a fi, segurament el més interessant que he trobat, explica la història i l'actual situació. Lluny de les iniciatives i oportunitats que ens ofereix la visió dels altres articles que us he mostrat, la d'aquest és crua, i cruelment, captivant. Amb imatges com les captades per un periodista de Detroit News i que, en un edifici abandonat, un de tants, va trobar un cos que portava almenys un mes congelat en un toll, amb les cames afora. 


                               Font: Compendium Magazine a aquest enllaç Consultat el 2 de Gener de 2013.

En resposta a aquesta persona que preguntava alguns li diuen, i cito textualment, jo no me la jugaria, i menys per sis mesos de curro. També és cert que hi ha algunes respostes positives, sobretot per la millora de l'experiència curricular i l'idioma, però són les menys.

No deixa de tenir cert interès llegir sobre la culpa o culpables, això que tant ens agrada a la nostre especie. Les formals són la fugida de la industria de l'automòbil cap a mercats més atractius econòmicament que provoca un emigració cap a mercats laborals més productius. Recordo que d'allà era, per exemple, Henry Ford amb Fotor Motor Company, i les seves cadenes de producció. Però també hi ha comentaris si més no sorprenents com la ciudad se puso chunga durante el auge del crack y la cocaína. Las personas con posibilidades de salir lo hicieron (blancos en su mayoría), y que los que no tuvieron posibilidades (negros), vivieron aquel infierno de manera directa o indirecta. El comentari no deixa et deixa igual i penses en que té un cert toc de racisme, però l'usuari ha de tenir certa credibilitat quan, en la cerca, trobo que l'èxode de la gent de Detroit és anomenat com "the white flight" o "el vuelo blanco" i, per contra, "flight of death" o "vuelo de la muerte" per aquells, principalment negres, que no tenien els recursos per la fugida.

Per últim, i ara tiro de la wikipedia, trobo un perfil demogràfic de Detroit dels anys 1820 al 2000 i que podeu veure aquí. Tot atenent al comentari que us feia sobre la culpabilitat, us adjunto el mateix perfil amb les modificacions que s'han fet tot culpabilitzant als que pensen que poden ser els responsables. Una mostra de la racionalitat de l'home.


Espero que hagi estat d'interès. Si més no si algú ha arribat fins aquí que deixi un comentari, i així sabrem quants heu arribat al final de tant llarga entrada.

4 comentarios:

  1. Doncs si. T'he llegit. Curiosament fa uns dies que sento el nom de la ciutat de Detroit per tot arreu. Quina casualitat. Des d'una canço Dance que demana que aixequis les mans per Detroit "our lovely city".... fins a samarretes que es venen a botigues de roba populars. Pel·licules, llibres.... per això quan he vist que havies posat l'ull en un article que parla d'aquesta ciutat no ho he pogut evitar... S.O.S Detroit... (Mónica P.)

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Merci per la lectura Mónica P. Pensava que ningú no arribaria al final. ;-)
      Igual Detroit et demana, no?

      Eliminar
  2. Xavi: una entrada molt interessant; esmentes qüestions com drogues, emigració, integració i convivència racial, destrucció del teixit social, pobresa... Tant les estadístiques com la fotografia són molt colpidores, impressionen. Et felicito per la feina de documentació i de reflexió. Això és investigar i fer pensar! Deixa'm que posi una mica d'enyor i alegria soul dient, com Sammy Davis Junior, 'Hello Detroit'!.
    Ignacio

    ResponderEliminar